EN JORDI DE LLIÇÀ 2

AMÈRICA

No es que m'atragui Amèrica ni els americans...
Podríem dir mes aviat, que em desconcerta i m'he intrigen.
Allí les coses i les persones, son molt diferents a les d'aquí. Per un costat son molt més pràctics que nosaltres, però en algunes coses son més complicats i fins miserables...

¿Os heu fixat en lo petites que allí son les portes i els cavalls? Fixeu-vos que la gent passa casi arran del bastiment. Tanta riquesa i fan unes portes així d'esquifides.

Aquí a Espanya las portes son com Deu mana. A mi, em falta mes de dos pams per arribar a tocar amb el cap. Passo sense preocupar-me en absolut, però ells es tenen que ajupir per no fotres el cop. ¿Os heu fixat oi?

¿I els cavalls...? També son molt baixets... Suposo que això no es per economia, encara que podríem pensar, que els petits mengen menys. Veus als americans que muntats, els peus els hi van arran de terra i drets al costat del cavall, la cadira els arriba al pit !

Aquí a Espanya els cavalls son enormes... Jo, casi no veig la cadira,pues en cau molt per d'amunt del cap, i per pujar, a mi que el estribo m'arriba al pit no te digo. Pues ara, intenta pujar el peu a la altura del pit, encerta ficar-lo al estribo i puja a la cadira. ¿Per que no ens intercanviem els cavalls i les portes?

M'agradaria anar a Amèrica, però diuen que quan algú d'aquí hi va, de seguida te ganes de tornar per poder menjar un bocadillo de Campofrio. Allí no mengen gaire... els veus en les pel·lícules que quan mengen, s'estan molt rato remenant el menjar amb la forquilla, com si juguessin al hoquei amb un pèsol, i quan per fi, l'enforquillen o agafen tres grans d'arròs, s'estan dues hores mastegant. ¿Os heu fixat oi?

Jo, que com es lo natural, omplo la forquilla fins el mànec, i una vegada tot dintre, mossego un bon tros de pa per acompanyar... crec que allí passaria gana...

Mes aviat aniria per fer fortuna. Compraria un camió ben gran i aniria a algun desert... allí està tot ple de cantimplores. Si os heu fixat, allí quan s'acaba l'aigua de la cantimplora, la tiren, no la guarden per tornar a omplir-la com fem aquí, no...allí la tiren. En poc tros, es deu de poder omplir el camió d'elles, per que amb els anys que fa que les tiren... no deus poder ni caminar de lo plé de cantimplores...

També es poden trobar quantitat de pistoles... perquè també quan s'acaben les bales, les tiren ¿Os heu fixat oi?

Això en el desert, perquè a la ciutat, lo millor es reparar boques d'incendi i fabricar cubells d'escombreries. Es passen la vida, foten-se amb el cotxe, contra els cubells i las boques d'incendi, les quals sempre acaben fent un sortidor molt alt.

I es veu que això últim, ho fan per que les hi tenen mania (a les boques), dons no poden evitar aparcar davant d'elles (deu de ser que tenen una fixació del subconscient per traumes de infantesa, ves a saber) i sempre, seeeeeempre, els hi foten la multa.

Els cubells i les caixes de cartró, es un imant per els cotxes d'allí. Sempre tenen preparats cubells i muntanyes de caixes buides, distribuïts per tots els barris, per poder fotres-hi amb el cotxe.

I també per quan es barallen, pues els hi agrada molt tirar-se contra les capses. ¿Os heu fixat oi?

En Jordi