Circumstàncies adequades

Soc entre el cèdre i l'olivera. Dret, immòbil, relaxat. De cop, ràpidament i al mateix temps, amago panxa, m'ajupo, estiro els braços davant meu, amb una ma agafo l'altra i estiro el dit índex.

Tot seguit, però ara lentament, sense moure els peus i amb cara de home fred i cansat de tot, oscil·lo a dreta i esquerra com un parabrises lent:
¡ Autèntic James Bond !

Passa la Mari amb el cove, cap el garatge. Em segueix amb la mirada com espantada, sense deixar de caminar, fins que desapareix rampa baix. ¡Es una cortona de merda! ¡Que sap ella de talents i de interpretacions!... El que passa es, que no estic en el lloc adecuat, l'època adequada, ni... amb el cos adequat.

Però, ¿segur que el cos no es el adequat? ¿quina part del cos no serveix?

Sense variar gens la postura, vaig poc a poc, ajupit, al rebedor i em miro al mirall.

La roba no ajuda gaire. Jersei descolorit i foradat, xandall de 500 peles, donat de cul i genolleres i amb la bossa entre cames, pantumfles del 44 a retaló, per que no n'hi havien del meu número al mercadillo de Palau...

Ara son els gossos que m'estàn mirant els cuatre. ¿Voleu fotre al caaaaamp? ¿Es que en aquesta casa no hi ha intimitaaaaat? S'en van murmurant...

Giro a dreta i esquerra com fa el Bond, observan-me, i arribo a la conclusió inversa, de que la unica part del cos que sí que podía haber servit... es la vesícula.

¡ Llàstima per que acaven d'extirpàrme-la !

Em poso dret, deixo la panxa com estaba per que deixi de patir i com que estic prop de la cuina, vaig a veure que pico...

En Connery!, en Moore!, en Hudson!, en Mitchum!, en Gable!, etc., ¿que collons serien sense el lloc adecuat, época adecuada, cos adecuat (i... roba adecuada)?. Res de res de res!... (Està bona aquesta botifarra negra, ¿que podríe beure?)

I a més d'època, lloc i cos, ! tendríem que afegir: respaldo!, diners! i segur que pasar-se la vida llepan-li el cul a productors i directors!... (Encara m'agrade mes el fuet)

Igual que algunes locutores!, (ve a ser el mateix) que quan les sento!, se m'asgarrife la pell de sentir la seva veu! i penso que deuen de ser unes becaries molt eficiens per a més d'un jefasso!, i que no deuen de parar entre noticia i noticia de fer becas!. Per que vull creure que, el que selecciona veus per la radio i la televisió, no es absolutament sord!. I això... ¿a que bé ara? ¡Es que em fan ràbia els privilegis, quan hi ha qui val i el pobre està fent lo que pot per viure!... (Una mica mes de formatge i prou)

Amb la boca plena, torno al mirall. Em despentino, m'encorvo. De gepa no cal exagerar gaire, pues ting la adecuada. Tanco un ull... faig una ganyota... ¡Autentic detectiu Colombo! ¡Cos adecuat!... ¡Roba adecuada!... ¡Lloc adecuat!... La perfecciò!

Que pasi la Mari ara... que pasi...veurem si no li cau la baba...

En... Jordi