Busco un somriure amagat entre els llençols,
darrera d´un coixí, a dins d´un llibre
o potser entre cortines fent-se el fonedís;

un somriure petit em bastaria,
d´aquells d´anar per casa,
guardat a la butxaca o a un calaix...

Un somrís flexible com l´argil-la,
capaç de convertir-se
en una gran rialla si es dongués el cas;

jo ja en tenia un...
dormía amb mi
i anava a treballar amb mi
cada dia;
ballava obertament,
entre germanes i amigues,

m´omplia el cor de serenor
quant tot feia fallida...
L´enyoro tant!
Sento el seu abandó
com una gran ferida
i a voltes temo
que s´oblidi de mi
i no torni mai.